GUALTERUS

Il·luminació de manuscrits i notació musical.

GUALTERIUS / GUALTERUS / GUALTER

Gualterus va ser un monjo vinculat al Monestir de Santa Maria de Ripoll, contemporani de l’abat-bisbe Oliba (971 – 1046) i procedent de la regió de les Fuentes del Ebro, actual Cantàbria (Junyent 1992). Se li atribueix la il·luminació i la notació musical del manuscrit Breviarium de Música (ACA, Ms, Ripoll, 42, f. 6r), on el seu nom apareix escrit en un poema acròstic juntament amb el de dos monjos més del monestir, Arnaldus i el monjo Oliba:

Sede sedens diva comes, abbas, praesul Oliva,         tri

rimans cum studio quid musicet eufona Clio,           Oliva

me fore delegit Arnaldus iussa peregit,                      ni

qui iussus peragit quicquid laudabile sentit.             Arnaldus

Gualterus vero, de fonte regressus Hibero,               tas

formis signavit, numeris signata probavit.                Gualterus

Es tracta d’un manuscrit compost per 112 folis (25,70 × 34,70 cm), escrit en lletra carolina del segle XI en tinta negra amb epígrafs. Segons Pijoan (Pijoan 1914) i Gudiol (Gudiol 1955), aquest volum hauria estat l’esborrany d’un llibre ricament il·lustrat, actualment perdut, encarregat per l’abat-bisbe Oliba. Conté fragments de Boeci i una variada recopilació de textos sobre retòrica, gramàtica i música.

El manuscrit va ser descobert per Jaume Villanueva (Villanueva 1803), on descriu a Gualterus com a “encarregat de transcriure les notacions musicals i les decoracions geomètriques” del manuscrit. Així doncs, Gualterus s’hauria encarregat no tan sols de la il·luminació, juntament amb Arnaldus, sinó també de l’escriptura d’un arbre musical amb les divisions de la música.

Fos com sigui, queda clar que Gualterus va treballar directament per l’scriptòrium de Ripoll i formà part del cercle de proximitat de l’abat-bisbe Oliba.

Breviarium de Música (ACA, Ms, Ripoll, 42, f. 6r).