GENER, Guerau

Pintura al tremp i pa d’or sobre fusta

Fill d’un mercader homònim de Barcelona, el pintor Guerau Gener nasqué entre 1368 i 1369. Desenvolupà la seva trajectòria professional a Barcelona, on consta documentalment com a pintor des de 1390, i a València, on s’ha dit que degué rebre la seva formació inicial (Alcoy 1996a). El 16 de juny de 1391 signà un contracte de perfeccionament de l’ofici amb Lluís Borrassà, el qual no arribà a tres mesos de vigència. Guerau Gener treballà en obres de primera rellevància destinades a centres tan notoris com el monestir de Santes Creus o les catedrals Barcelona, València i Monreale (Sicília). A València treballà juntament amb els pintors Marçal de Sax i Gonçal Peris (tots tres qualificats com a pictores ymaginarum sive retabulum, vicini Valentie). Això escateix que el seu estil pictòric, que emana de l’Europa septentrional, estigui connectat amb la pintura valenciana de la dècada de 1390, especialment de la derivada de Sax. La seva carrera quedà truncada prematurament per la seva mort, esdevinguda en algun moment anterior al 16 de juliol de 1411, poc després d’haver complit la quarantena.

Tot i que les primeres notícies documentals sobre Guerau Gener comencen a divulgar-se a finals del segle XIX, cal esperar a la dècada de 1930 per trobar publicada la primera semblança bibliogràfica del pintor, la qual fou duta a terme per Agustí Duran i Sanpere. Entre els documents que l’historiador cerverí donà a conèixer destaca el contracte i la cancel·lació de l’aprenentatge de Gener amb Borrassà, i l’àpoca que atorgà la paternitat de Gener sobre el Retaule de sant Bartomeu i santa Elisabet d’Hongria de la catedral de Barcelona, la pedra de toc a partir de la qual coneixem la seva personalitat artística. Des d’aleshores, poques són les obres que han passat a engrossir el seu reduït catàleg actual. Un document exhumat pel comte de Vilanova a la dècada de 1930 permeté vincular Gener amb la confecció del retaule de Santes Creus, conjunt sobre el qual encara avui no hi ha total unanimitat en la delimitació de les diverses autories. Molt més tard, el 1986, Antoni José i Pitarch proposà d’identificar una taula de sant Domènec del Museo del Prado com a part del retaule que Guerau Gener i Gonçal Peris contractaren per a la capella de sant Domènec de la catedral de València (1405). Ha estat únicament en dates recents que Francesc Ruiz ha proposat adscriure la taula dels sants Joans de la col·lecció d’Alfred Sloan de Nova York d’acord a arguments estilístics, atribució que encara s’ha de sotmetre a crítica. 

Obres documentades i conservades:

• Retaule de sant Bartomeu i santa Elisabet d’Hongria de la catedral de Barcelona (doc. 1401)
• Retaule major del monestir de Santes Creus, encarregat a Pere Serra i acabat per Lluís Borrassà (docs. 1403-1419) (MNAC, Museu Diocesà de Tarragona i col·lecció particular)

 Obres documentades no conservades:

• Retaule de la Nativitat, contractat a València juntament amb Marçal de Sax i Gonçal Peris (docs. 1405)
• Retaule i frontal per a la capella de sant Domènec de la catedral de València (docs. 1405 i 1407), contractat juntament amb Gonçal Peris. És possible que d’aquest conjunt en pervingui una taula de sant Domènec conservada al Museo del Prado (inv. P3111) (José i Pitarch 1986)
• Retaule major de la catedral de Monreale (Sicília) (doc. 1407)

Obres atribuïdes

• Taula dels sants Joans de la col·lecció d’Alfred P. Sloan de Nova York (Ruíz 2005)