INVESTIGADORS      |     COL·LABORADORS      |     EPOS

Camps i Sòria, Jordi

Investigadors

Biografia

Jordi Camps (Barcelona, 1959) és des del febrer de 2005 Conservador en Cap de l’Àrea d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Barcelona), on hi treballa des del juny del 1995 i on també va desenvolupar el càrrec de Conservador Adjunt a la subdirecció de Col·leccions (2002-2004). Anteriorment havia estat Professor d’Història de l’Art a l’Escola d’Arts i Oficis “la Llotja” de Barcelona (1987-1995), on també va ser Cap d’Estudis (1990-1992). Paral·lelament a la seva activitat al Museu, també ha impartit classes com a Professor associat del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (febrer de 1997- setembre de 2002), i al Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (octubre de 2008-setembre de 2009).

Llicenciat en Grau per la Universitat Autònoma de Barcelona (febrer de 1984), i amb el DEA del programa de doctorat d’Història, Teoria i Crítica de les Arts: Art Català i Connexions Internacionals, de la Universitat de Barcelona (2007), la seva activitat de recerca està centrada en l’escultura dels segles XI al XIII, havent treballat sobre conjunts com la catedral de Tarragona, Solsona, l’obra del Mestre de Cabestany i sobre diversos claustres, així com els grups de talla en fusta com les Majestats o els Davallaments de la Creu. Alguns dels seus treballs també tracten sobre els aspectes relacionats amb les obres i la història de la col·lecció d’art romànic del MNAC.

És autor del llibre El claustre de la catedral de Tarragona. Escultura de l’ala meridional (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1988), coautor de La descoberta de la pintura mural romànica catalana. La col·lecció de reproduccions del MNAC, junt amb Milagros Guardia i Imma Lorés (Barcelona, Electa, 1993) i responsable d’alguns capítols de Le Maître de Cabestany (Eds. du Zodiaque, 2000). Ha estat coordinador de l’àrea d’escultura en pedra i talla en fusta de l’obra Catalunya Romànica (vols. IV, V, XVIII i XX, 1990-1992). Més recentment, ha estat coautor de El Románico en las colecciones del MNAC (Barcelona, Lunwerg, MNAC, 2008), junt amb Manuel Castiñeiras i la col·laboració de Joan Duran-Porta. Ha publicat en diverses revistes especialitzades com Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Quaderns del Museu Episcopal de Vic o Lambard. Estudis d’art medieval.

En el marc de la seva tasca principal, al MNAC, ha estat comissari de diverses exposicions, com Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic. Segles IX-X, (MNAC, 1999), Obres Mestres del Romànic. Escultures de la Vall de Boí, coorganitzada amb el Musée National du Moyen Âge de París i en col·laboració amb Xavier Dectot (París i Barcelona, 2004-2005), El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse, Pisa. 1120-1180, junt amb Manuel Castiñeiras (MNAC 2008) i El esplendor del románico. Obras maestras del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Madrid, Fundación MAPFRE, 2011).

És membre del consell d’administració de l’Association Culturelle de Cuxa i coordinador científic, junt amb Manuel Castiñeiras, de la part dedicada a Catalunya de la Enciclopedia del Románico, editada per la Fundación Santa María la Real d’Aguilar de Campoo. Està preparant els capítols dedicats al romànic d’un llibre sobre el claustre del monestir de Ripoll.

Publicacions

  • CAMPS, J., CASTIÑEIRAS, M., “Figura pintada, imatge esculpida. Eclosió de la monumentalitat i diàleg entre les arts a Catalunya, 1120-1180”, El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa. 1120-1180, Barcelona, 2008, p. 133-147 (catàleg d’exposició). [PDF]
  • CAMPS, J., “L’escultura arquitectònica del romànic a Catalunya. Els seus vincles amb Itàlia”, FREIXAS, P., CAMPS, J., (dir.), Els Comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona, 2010, p. 167-179. [PDF]
  • CAMPS, J., “Scultura lignea nella Catalogna románica: la tipologia delle “majestats” e il suo rapporto con il volto santo di Lucca”, IV Bozza Oltre le Alpi_III Bozza Alvaro/Città morta, 2011, p. 395-406. [PDF]