FIERI IVSSIT

Definició

L'expressió FIERI IVSSIT fa referència a l'acció del comitent de l'obra, és a dir, a aquell que va ordenar la seva realització i que eventualment la va finançar. Aquest normalment s'identifica amb el donant, encara que no sempre és així. De la mateixa manera, es pot també confondre amb el fundador del monument, si bé aquest cas no sempre es compleix. Documentada des de la més primerenca Alta Edat Mitjana, la fórmula FIERI IVSSIT va expandir-se sobretot a partir del segle IX, per convertir-se en preponderant des del segle XI. La majoria dels exemples anteriors a aquesta última data, pertanyen a la família d'inscripcions construïdes a partir del verb offerre. En aquest darrer cas, el comitent perd protagonisme davant l'obra; mentre que en l'altre, és al revés: el comitent s'afirma clarament com el que ha ordenat la realització. No obstant això, de vegades el caràcter autoritari de la fórmula s'atenua per la substitució de IVSSIT per ROGAVIT o FECIT (X FIERI ROGAVIT / FECIT). Encara més sovint, el terme FECIT assumeix per si sol només el significat de la fórmula ordinària. En aquest cas, és molt comú el risc de confusió amb FECIT en el sentit de "fer" (vegeu entrada FECIT). Es troba, però, de manera recurrent a les fonts textuals, i en menor mesura, a l'epigrafia. Quan hi hagi una forta sospita que aquesta té a veure amb una menció al comitent, només una anàlisi que tingui en compte tots els paràmetres ens permetrà tenir-ne la certesa. No obstant això, en moltes ocasions, no és possible superar aquesta ambigüitat. En certs casos, se li dóna veu a l'objecte: d'aquí, expressions com X ME FIERI IVSSIT. Succeeix, també, que FIERI es reemplaça per FABRICARE / COMPONERE / PINGERE ..., termes que permeten precisar millor l'acció.

Generalment, els noms del comitent i/o del donant apareixen acompanyats del títol i de l'estatus d'aquests, i fins i tot d'una data. En certs casos, s'especifica la quantitat sufragada. A més, a vegades, l'epígraf inclou també una oració que expressa l'esperança de veure la seva iniciativa i/o generositat recompensades en el Més Enllà. Sovint, aquesta petició, eventualment estesa a tota la família, es resumeix mitjançant l'expressió ORATE PRO ME, la qual es dirigeix a l'espectador. Convé subratllar que, la fórmula clàssica, sovint és precedida per una expressió de tipus litúrgic com IN HONORE DOMINI / IN NOMINE DOMINI, o fins i tot encara IN HONORE, seguit del nom de la Verge o el Sant al qual està dedicada.

Testimonis

L'expressió FIERI IVSSIT es troba en inscripcions pertanyents a totes les tècniques artístiques, i nombrosos exemples es documenten al llarg del període medieval. En el cas de les obres monumentals, els epígrafs sovint són visible per tots i interpel•len de manera recurrent a tots aquells que les contemplaran, en relació amb la importància donada al seu component memorial. No és estrany que el nom del comitent aparegui al costat del de l'artesà. De la mateixa manera, tampoc és estrany que s'especifiqui el tipus d'objecte patrocinat o ofert, així com l'edifici, tant en la seva totalitat com en una part.

Ara portàtil procedent del monestir de Sant Pere de Rodes, Museu d'Art de Girona, segles IX-X (num. inv. 17): JOSVE ET ELIMBVRGA FIERI IVSSERVNT ("Iosué i Elimburga em varen manar fer").
Llinda de la porta occidental de l'església de Saint-Génis des Fontaines, Rosselló (c. 1019-1020) : +ANNO VIDESIMO QVARTO RENNATE ROTBERTO REGE WILIELMVS GRATIA ABA ISTA OPERA FIERI IVSSIT IN ONORE SANCTI GENESII CENOBII QVE VOCANT FONTANES ("L'any 24 del regnat de Robert, rei, Guillem, abat per la gràcia de Deu, va manar fer aquesta obra en honor a san Genís del cenobi que s'anomena Fontaines").
Altar d'or de la catedral de Girona (c. 1038-1041) (destruït després del 1809): GISLA COMETISSA FIERI IVSSIT ("Guisla em va dur a terme") (Villanueva XII, p. 180-182).
Copa anglesa (c. 1200), conservada a la Statens Historiska Museet d'Estocolm: ME IVSSIT PROPRIO ZALOGNEV SVMPTV FABRICARI / ERGO POSSIDEAR POSTERITATE SVA / VALE. I després: SIMON ME FECIT (Zhagolnev va manar fer que jo fos fabricat a càrrec de les seves despeses, a fi de que jo pugui formar part de la seva posteritat. Simó em va fer).
Clermont-Ferrand (Puy-de-Dôme), presbiteri, capitell (segle XII): IN [H]ONORE[M] S[ANC]T[AE] MARIA[E] STEPHANVS ME FIERI IVSSIT H[IC] ("Esteve em va manar fer en honor a Santa Maria"). (HEYMAN 2005: 6-10).
Lescar (Basses-Pyrénées), catedral de Notre-Dame (segle XII): [DOMI]NVS GV[IDO] [E]PISCOPVS LA[SCV] / [R]ENSIS HOC FI[ERIF] / [EC]IT PAV[IMENTVM], ("El senyor Gui, bisbe de Lescar, va manar fer aquest paviment").
Creu processional de Santa Maria in Valle Porclaneta (Abbruzzes). Museo Nazionale d'Abruzzo: A A MCCCXXXIIII/DNS VRS[VS] PREPOSIT[VS] FIERI FECIT H[ANC] OP[VS] ("L'any del Senyor 1334, el prior Ursus va manar fer aquesta obra").

Activitat i consideració social

El comitent i el donant gaudeixen de facto d'una consideració social important lligada al seu estatus. Això explica tant l'emplaçament privilegiat (presbiteri, portal...) de les inscripcions on es recorda el seu rol de mecenes o d'home piadós, com la presència relativament freqüent del seu retrat en l'art monumental (vid. infra).

Iconografia

Tal com s'ha dit, els epígrafs amb l'expressió X FIERI IVSSIT generalment es troben ben situats en l'art monumental. Cal subratllar, en canvi, que en els objectes de petit format, aquestes inscripcions no poden competir amb aquelles en termes de visibilitat. Tanmateix, el cert és que en algun d'aquests objectes les inscripcions es troben en un lloc privilegiat. Tal és el cas de la creu dita de Herimann (Renània, 1050-1056), en la qual l'arquebisbe de Colònia va fer gravar dues vegades en el seu revers la memòria del seu encàrrec. A la part superior, sobre la imatge incisa de la Verge "Orant", apareix la fórmula FIERI IVSSIT amb nom d'aquest comitent, mentre que el seu peus es troben els retrats d'aquest darrer i de la seva germana l'abadessa de St Maria im Kapitol, igualment acompanyat del seu nom. De la mateixa manera, segons la descripció de Villanueva el 1809, la comtessa Guisla es representava com a comitent dins d'un medalló als peus de la imatge de Maria en el frontal d'or de la catedral de Girona. Des de l'Alta Edat Mitjana aquesta pràctica de retrat és relativament freqüent tant a l'orfebreria com a les arts monumentals. En l'art romànic, comptem amb nombroses representacions de personatges que porten la maqueta de l'edifici a la construcció de la qual s'associen, principalment ubicats en la decoració dels portals. En aquest context, la maqueta té una doble funció - commemorativa i votiva- i està totalment associada a la inscripció identificativa que generalment l'acompanya. Altres vegades, la generositat del donant es veu simbòlicament subratllada per la seva proximitat a escenes de psicomàquia. En particular, la de l'Avarícia aixafada per la Llarguesa, com es pot veure en un capitell de Notre-Dame du Port a Clermont-Ferrand.

Jacqueline Leclercq-Marx

Bibliografia

VILLANUEVA 1850 XII : p. 180-182 ; MARQUÈS 1959 : 213-231 ; FAVREAU 1989: 202-232 ; FAVREAU 1992: 681-727 ; PONSICH 1993: 382-383; FAVREAU 2001: 37-59 ; HEYMAN 2005 : 6-10; LECLERCQ-MARX 2012 : 217-229 ; CASTIÑEIRAS 2014.