Peig i Ginabreda, Concepció
Biografia
Concepció Peig i Ginabreda ha estat professora d'Art en diverses universitats estatals: Programa B.C.A., Universitat de Barcelona (1991-1999), Facultat de Filosofia i Lletres i Facultat d’Humanitats a Almeria (1995-1997), Facultat Humanitats, UIC (1997-2013). Des de l'any 2000 ha compaginat la docència universitària amb la participació en programes i projectes públics de rehabilitació del patrimoni cultural i arquitectònic català i europeu (Catalunya, Itàlia, Andorra, França).
Especialista en cultura arquitectònica medieval i el seu patrimoni, i en el procés creatiu en imatges i imaginaris. Les línees de recerca que desenvolupa properes al projecte Magistri Cataloniae són:
- Processos creatius: imatge i imaginaris centrat en l’estudi de la morenor en les marededéus negres a Catalunya .
- L'espai arquitectònic: definició i organització espaial, funció i significat, amb especial atenció als espais sagrats i als llocs de culte en el món romànic i gòtic
- El projecte Mediterrani: un patrimoni compartit: centrat en l’estudi de les ciutats mediterrànies i en els invariants de l'arquitectura mediterrània i la seva cultura.
Per altra banda treballa i investiga en la pervivència del patrimoni medieval, -material i immaterial-, en el s. XX.
Reconeguda especialista en els espais de culte i la seva funció en la arquitectura alt medieval (s. IX-XI), destaquen els seus estudis sobre del monestir de Santa Maria de Ripoll: Santa Maria de Ripoll: l’acta de consagració del 977 i el problema dels “tituli”. Aproximació a una nova lectura arquitectònica, Vic, 1999; Les portes a l’església monàstica de Santa Maria de Ripoll i la seva funció funerària als segles IX-XII, Ripoll, 2012; I, també, la recerca duta a terme sobre la transformació de les seves restes al llarg del s. XIX: Santa María de Ripoll y los proyectos de recuperación del edificio (1846-1893), ed. 2000 i 2002, i altres dues publicacions actualment en premsa.
Sobre l’imaginari romànic son d’interès els enfocaments plantejats en el seu darrer estudi sobre La Madonna di Montserrat e la sua “nerezza” in epoca medievale. Analisi della definizione plastica e del contesto devozionale, Regione Piemonte, 2012.
Publicacions
PEIG GINABREDA, C., “L’espai arquitectònic i la seva funció: les portes a l’església monàstica de Santa Maria de Ripoll i la seva funció funerària als segles IX-XII”, Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Vol.2 (novembre 2013), pp. 137-189 [PDF]
PEIG GINABREDA, C., “Santa Maria de Ripoll: l’acta de consagració de l’any 977 i el problema dels Tituli. Aproximació a una nova lectura arquitectònica”, Imma Ollich (ed.), Actes del Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del Ir mil·lenni (Vic-Ripoll, 10-13 novembre 1999), Vic, 1999, p. 839-860. [PDF]
PEIG GINABREDA, C., “La Madonna di Montserrat e la sua “nerezza” in epoca medievale. Analisi della definizione plastica e del contesto devozionale”, Nigra Sumculti, santuari e immagini delle madonne nere d’europa , LALLA GROPPO E OLIVIERO GIRARDI (a cura di), Atti del Convegno Internazionale, Santuario e Sacro Monte di Oropa Santuario e Sacro Monte di Crea (20-22 maggio 2010), Centro di Documentazione dei sacri Monti, Calvari e Complessi devozionali europei, 2012 pp. 122-156 [PDF]
Autora també de nombrosos estudis monogràfics sobre peces escultòriques romàniques per a “CATALUNYA ROMÀNICA”:
- vol. XVIII: El Vallès Occidental. El Vallès Oriental (1991): L’ara de St. Feliuet de Vilamilans; L’ara d’altar de Sta. Maria Antiga (Santiga); L’altar de Sant Menna; Les Piques baptismals de St. Julià d’Uixols i de St. Cristòfol de Fogars de Montclús; Peces esculpides de St. Vicenç de Gualba; Peces esculpides de St. Julià de Lliçà de Munt; Peces esculpides de Sta. Maria de Gallecs; Un capitell reutilitzat a Sta. Maria de Montmeló.
- vol. XIX: El Penedès. L’Anoia (1992): Restes escultòriques del Castell de Jorba; Sarcòfags del Castell de Jorba; Portada de Santa Maria de la Sala; Talla d’un Crist en majestat procedent de St. Pere de Màger (o Vilademàger); Timpà esculpit procedent de St. Miquel de la Comanda; Timpà esculpit procedent d’una església desconeguda de Prats de Rei; Relleus romànics reutilitzats a Sta. Maria de la Roqueta de Fiol; Portada de Sta. Maria de la Tossa de Montbui; Portada de Sta. Maria de Veciana.
- vol. XX: El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme (1993): Estudi sobre Capitells procedents de la desapareguda església de St. Miquel de Barcelona
- vol. XVII: La Noguera (1994): Talla d’un Crist procedent de St. Miquel de Montmagastre; Talla Mare de Déu de Santa Maria de Santa Linya; Claustre de Sta. Maria de Gualter; Peces escultòriques desaparegudes a Sta. Maria de Gualter; Sarcòfags de Sta. Maria de Gualter; Talla de la Mare de Déu de Gualter; Portada de Sta. Maria del castell de Cubells; Capitells de l’església de Sta. Maria de Cubells; Permòdols de l’església de Sta. Maria de Cubells; Talla d’un Crist procedent de Sta. Maria de Cubells; Peces esculpides de St. Bartomeu de Pugis; Portada de St. Salvador de Vilanova de Meià; Capitells de St. Salvador de Vilanova; L’altar de St. Salvador de Vilanova; Peces esculpides de l’església de St. Cristòfol del Puig de Meià; Talla de Mare de Déu procedent de St. Cristòfol del Puig de Meià; Peces esculpides de St. Martí de Collfred; Capitell i base procedents d’Artesa.
- vol. I: Introducció a l’estudi de l’Art Romànic Català. Fons d’Art Romànic Català del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1995): Capitells de procedència desconeguda MNAC/MAC nº24.003, nº24.004, nº24.018, nº24.019 i nº113.731; Relleu amb àngel de procedència desconeguda MNAC/MAC nº 25.813; Talla de Crist procedent de Cubells MNAC/MAC nº122672.